Gegants de Creixell

Gegants de Creixell

L'any 2005, l'Ajuntament de Creixell anuncia dos nous gegants: el Gilmundo i la Minerva. Aquests dos personatges representen a Artal Gilmundo, que va ser el primer carlà de Creixell, i simbolitza per tant el primer creixellenc de qui es té notícia documentada, i Minerva vol simbolitzar la tradicional Festa Major del Santissim Sagrament, anomenada també del Pa Beneït o de la Minerva, molt arrelada festa entre tots els creixellencs. Tal i com podem veure a la fotografía, la Minerva porta a la mà una panera amb mates de blat i un ram de raïm simbolitzant precisament la pròpia festa del Pa Beneït, que conmemorava la finalització de la verema.
El 22 de Juliol de 2005 va ser la primera vegada que aquests gegants van sortir al carrer, juntament amb els Gegants de l'Arboç.

Manotes de Creixell

Gegantons de Creixell - Zipi i Zape

Juntament amb els Gegants i amb els Capgrossos de Creixell, es completa la família gegantera creixellenca amb aquestes dues manotes, representant als coneguts i entremeliats personatges de còmic: Zipi i Zape.

Manotes de La Riera

Manotes de La Riera

La Colla Gegantera Els Manotes és una Entitat que es va crear l'any 1986, en motiu de la construcció d'una parella de gegants. Érem un grup de joves amb ganes de fomentar la cultura popular i a la vegada donar a conèixer arreu dels Països Catalans el nostre poble.

Vam decidir construir nosaltres mateixos els gegants i que fossin de "motxilla", ens vam fixar en el Bruixot i la Bruixa d'Altafulla així amb les mans "pengi'm penja’m" garantirien força gresca. L'Ignasi Garreta ens va ajudar a l'hora de fer els motllos dels caps amb fang. Amb tubs de coure, fibra de vidre i els vestits de l'Isidre i Margarida, gegants de l'Associació de Pares de la Riera que malauradament es van fer malbé vam fer els nostres gegants. El Gegant es va presentar per Santa Margarida, el 20 de juliol de 1986, Festa Major de la Riera de Gaià i la Geganta per Santa Creu, el 14 de setembre de 1986, festa votiva en commemoració del guariment de L'Epidèmia de pesta que va patir La Riera de Gaià l'any 1809.

Aleshores ja teníem els nostres gegants però sense nom, així que vam demanar als alumnes de l'escola de la Riera de Gaià com volien que es diguessin els nous gegants i per unanimitat es va decidir ELS MANOTES.


Sense ser conscients de la transcendència que representaria que els nostres gegants s'anomenessin així, el pas del temps ha fet que avui en dia aquest nom identifica a molts dels gegants que amb les llargues mans, al ballar fan que, tant mainada com grans, participin d'una manera diferent en les Diades Geganteres. Fins i tot hi ha Trobades de Gegants en les que només ni participen gegants "manotes" d'arreu de Catalunya.
Va ser el 15 d'agost de 1988, que tot esperant fer la ballada final a la Diada Gegantera de Vallmoll (Alt Camp), que discutint com podria ser la samarreta de la colla, l'Anton Rafí va pensar en les dues mans, després l'Oriol Florejachs va fer el dibuix i seguint la tradició de que tot ens ho fèiem nosaltres mateixos, al local que teníem als baixos de l'Ajuntament, vam fer les primeres samarretes de la colla, amb el logo que sempre ens ha acompanyat

Gegant de La Riera

Gegant de La Riera - El Bertran de la Riera

El 19 de juliol de 1998 es va presentar El Bertran de la Riera, gegant que recorda en Josep Bertran i Roig, rierenc que participa com a segon junt amb l'Esperidió de Tarragona, El Silvestre de Creixell i l'Escolà en el quatre de nou sense folre que la Colla Vella de Valls va fer el 24 de setembre de 1881 a Tarragona. L'idea d'aquest gegant venia de feia temps, va ser en un sopar que el Jaume Rafí ho va proposar per primera vegada l'any 1990. Aquest gegant va ser construït per Joan Miró Oro de la Serra d'Almós ajudant-se de fotografies que els familiars ens van facilitar perquè s'hi assemblés. La presentació del nou gegant es va fer a la Placeta, davant de la casa pairal d'en Josep Bertan. L'acte va estar precedit per diferents parlaments, també ens va acompanyar la Colla Vella de Valls fent dos pilars de cinc en el moment que sortia de la casa pairal de la família Bertran a continuació es va presentar el ball del Gegant Bertran i després fent la seva primer cercavila va acompanyar a tots els Rierencs fins a la Plaça Major, on la Colla Vella de Valls va fer una reeixida actuació castellera (5 de 8, 4 de 8 amb el pilar, 2 de 7 i dos pilar de cinc d'acomiadament). Al finalitzar l'acte prop d'un centenar de familiars del Sr. Josep Bertran i Roig van fer un dinar de germanor al Casal Rierenc.

Bestiar de Vallmoll

Bestiar de Vallmoll - El Moll de foc

Si encara no heu vist l'escut de Vallmoll, busqueu-lo i fixeu-vos en que hi surten tres peixos: els molls. Pero quina relació tenen els molls i Vallmoll? La resposta és ben senzilla, Vallmoll, per la seva ubicació orogràfica té un microclima amb un grau d'humitat elevat. El nom de Vallmoll ve del llatí VALLIS MOLLIS. Al segles XIV, XV i XVI el clero manava molt (ara per estar al segle XXI, també). És en aquesta època quan tots els pergamins portaven pintats aquests tres molls. El del mig sempre més gran. És a dir van passar del MOLLIS- mollat, al MOLLIS-moll. Per als que encara no tinguin gaire aclarit el dubte, un moll és un "salmonete".

Bestiar de Nulles

Bestiar de Nulles - L'Indiot de Nulles

Ademés dels Gegants, la Colla Gegantera de Nulles es va inventar aquest  personatge en representació de tots els Nullencs.

Gegants de sant Pere i sant Pau

Gegants de Sant Pere i Sant Pau - Peret i Marieta

El Peret pesa 70 kilograms, i té una alçada de 4'10. Va ser construit per Josep Agustí, i es va batejar i va sortir per primera vegada l'any 1992.

La Marieta pesa 50 kilograms i té una alçada de 3'95m. També va ser construida per Josep Agustí, i com el Peret, va ser batejada i va sortir per primera vegada l'any 1992.

Colla de Gegants de La Unió de Sant Pere i Sant Pau

Manotes i Capgrossos de la AAVV La Unió de Sant Pere i Sant Pau

Els joves de l'Associació de Veïns/es La Unió de Sant Pere i Sant Pau ens vam engrescar al 2005 a entrar en el món dels gegants i nanos amb el Nanos Bombers.

La parella de Nanos Bombers obres de Joguina Hernandez d'Olot, són un cap d'un bomber i un cap d'una bombera. Pesen uns 5 kg. Actualment vesteixen camisola grana amb punys i coll negres, sota d'ella es deixa veure els pantalons blancs dels portants. A l'esquena porten una motxilla amb un fumigador de 5 kg ple d'aigua amb una mànega per fer honor al seu nom i ruixar als nens i nenes.

El 2006 el vam encarar amb l'il·lusió d'un nou projecte, volíem un gegant per la Colla. Totes les sortides fins al setembre encara les vam fer amb només els Nanos Bombers, però aquesta vegada, amb l'arribada de gent nova i l'adquisició d'alguns cotxes més, vam poder fer sortides una mica més "ambicioses". En total van ser 12 les colles que van participar a la nostra III Trobada de Gegants i Nanos al setembre per les festes del nostre barri. Aquell dia estàvem tots molt nerviosos ja que tambè batejàvem el nostre primer gegant: el Gegant manotes dimoni Pau. Els seus padrins gegants van ser Neptú i Afrodita gegants del Barri del Port de Tarragona i els de carn van ser José Cosano, membre de l'associació, i Esther Roca, membre de la regidoria de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona.

El Dimoni Pau és un gegant manotes amb cap de paper cartró, motxila de ferro i braços de tela. És obra de Joan Miró de la Serra d'Almos, medeix 3,5 m (aproximadament ja que depèn de l'alçada del portant) i pesa uns 15 kg amb roba inclosa. Vesteix vestit grana i capa negra els dos de vellut.

Aquest any també ens ha esperat un gran projecte, volíem una parella pel Pau. Finalment per les festes del barri de setembre hem pogut anar d'acomiadament de solters, i tot un petit entrebanc amb la nova geganta, hem celebrat la IV Trobada de Gegants i Nanos podent batejar la nova geganta: la Geganta manotes diablessa Petra. Els seus padrins gegants han sigut Peret i Marieta gegants de l'altra associació de veïns de Sant Pere i Sant Pau, els de carn han sigut Marcel, membre de l'associació i veí del barri de tota la vida, i Sandra Coloma, Consellera de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona.

La Diablessa Petra és una geganta manotes amb cos de paper cartró, motxila de ferro i alumini i braços de tela. És obra de Joan Miró de la Serra d'Almos, medeix 3,5 m (aproximadament ja que depèn de l'alçada del portant) i pesa uns 25 kg amb roba inclosa. Vesteix jaqueta vermella amb purpurina nuada a la cintura i faldilla negra amb folre blanc, sent les dues peces de vellut.